Dinàmiques dialògiques per a la creació de racons artístics

Autora: Sònia Benítez Ferrando

Context educatiu

Aquest projecte es va realitzar durant el curs 2018-2019 a l’escola pública dels Encants de Barcelona. Es tracta d’una escola creada el 2009 al districte de l’Eixample, concretament al barri de la Sagrada Família. Té un projecte innovador, que es caracteritza per promoure una escola viva i participativa amb una metodologia de treball actiu i respectuós amb els ritmes dels infants. La majoria d’infants que van a aquesta escola són de famílies dels voltants, encara que també hi ha un nombre força elevat de famílies d’altres barris que han matriculat els seus fills buscant aquest model pedagògic concret.

Durant el dia escolar es produeixen moments de conversa, així com estones de treball amb el referent d’aula que acompanya l’alumnat durant el seu aprenentatge. També es facilita la lliure circulació pels ambients de l’escola, vuit en total, on es treballen les diferents àrees curriculars. L’escola està formada per tres comunitats: petits, mitjans i grans, on els infants de diferents edats estan barrejats i formen part d’un ambient. Per exemple, als ambients de petits ens trobem infants de tres, quatre i cinc anys junts i cada ambient té un tutor referent.

Descripció del procés

A l’escola dels Encants, els infants formen part d’una comunitat on es barregen tres edats diferents, la qual cosa fa que en començar el curs uns marxin a una comunitat superior i altres es retrobin amb infants amb qui havien compartit cursos anteriors. En el cicle de grans implicat en aquest projecte, alguns infants de sisè van marxar a l’institut i alguns que el curs anterior havien cursat tercer van pujar al grup dels grans i, per tant, es van retrobar amb companys amb qui ja havien coincidit anteriorment. Per aquesta raó, durant les primeres setmanes del curs escolar es prioritza dur a terme activitats, dinàmiques i jocs per fomentar la cohesió del grup, el retrobament amb companys amb qui fa cursos que no coincideixen, i establir vincle amb els docents que els acompanyaran durant aquell curs. A continuació, s’expliquen algunes de les dinàmiques que es van realitzar:

Teixim?

Un matí, durant la conversa amb què comencen les jornades en aquesta escola, la tutora va rebre als infants llegint un llibre sobre la biografia de l’artista Louise Bourgeois (Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois, d’Amy Novesky). Després de comentar el llibre, i conèixer la seva vida i obra, es va oferir una caixa amb diferents materials naturals (pedres, pinyes, fustes de diferents mides, etc.) i molts fils de llanes de diferents colors, amb la proposta que individualment creessin una petita escultura amb el material seleccionat. En definitiva, se’ls proposava teixir els seus pensaments, esperances i desitjos –tant personals com grupals– al voltant del curs que encetaven. Finalment, entre tots van decidir que havien de crear una estructura comuna per poder afegir cada un dels seus treballs i posar-la a una zona central de l’aula, de manera que allò que s’havia gestat els primers dies els acompanyés tot el curs.

Figura 1. Instal·lació Teixim
Font: Sònia Benitez.

Arruguem

Un dia durant la conversa la tutora va col·locar papers de diferents formats, retoladors i ceres al mig de la rotllana d’alumnes. En arribar a l’aula es va demanar als infants que s’ajuntessin amb tres dels seus companys seguint la consigna de trobar un company amb el mateix número de calçat i un altre que tingués el mateix nombre de germans. Va ser interessant veure com compartien la informació i com s’organitzaven per treballar en petit grup.

Ja amb els grups de tres fets, la docent va demanar que agafessin un paper i l’arruguessin. A continuació, havien de buscar quines imatges els suggerien els plecs, i consensuar amb el grup abans de dibuixar-les sobre el paper. Passada una bona estona van penjar a l’aula els dibuixos que havien sorgit i que mostraven el món creat pels diferents membres del grup.

Figura 2. Imatge d’Arruguem
Font: Sònia Benitez.

Volem tenir uns racons artístics!

Un dia durant la conversa l’alumnat va expressar que li havien agradat molt les propostes que acabem de descriure, i va demanar poder continuar fent altres treballs similars. Després de donar les seves opinions i idees, infants i tutora van acordar crear uns racons artístics per treballar en moments puntuals o quan ja haguessin acabat les activitats d’altres matèries. Aquestes propostes estan pensades per fer de forma autònoma i individual, però en algunes ocasions també es poden realitzar en petit grup. Es tracta de dues activitats que anirien canviant cada dos mesos aproximadament i que constarien d’una fitxa amb l’explicació de la proposta, material necessari, artistes referents i una autoavaluació. Aquests són alguns exemples dels racons duts a terme:

• Teixim els nostres pensaments i idees

Aquest racó proposava combinar fotocòpies d’imatges en blanc i negre que prèviament l’alumnat havia seleccionat, buscat a casa o dibuixat per després afegir-hi color cosint amb fils i llana. L’objectiu era transmetre algun pensament o idea, i posteriorment suggerir elements destacats o modificar la imatge gràcies al color de la llana. Per a aquesta activitat es van trobar diferents referents com Victoria Villasana, artista mexicana que combina la llana per donar color a les seves obres, i diferents imatges de creacions d’artistes que elaboren escultures tèxtils.

• Cosim papers

Aquest racó proposava als infants teixir però sense fils. Disposaven de tires de paper prèviament tallades de diferents tipus, colors, mides i gruix. Sobreposant i, per tant, teixint aquest paper, podien crear una peça amb formes bidimensionals o tridimensionals. Durant el procés, a més, podien canviar la composició introduint altres elements que creguessin necessaris: color, altres imatges, etc. Per a aquest racó es va donar com a referent l’artista de collage Susana Blasco.

Concepció didàctica

Les propostes descrites es van plantejar a demanada dels infants que, a les converses diàries, expressaven els seus neguits i les seves inquietuds i fins i tot, com en aquest cas, feien demandes sobre el seu procés d’aprenentatge. La pedagogia activa busca que els alumnes siguin els protagonistes dels aprenentatges i aprenguin fent activitats que els interessin. El docent els estimula perquè se sentin motivats durant aquest procés, cosa que es va aconseguir amb les dues dinàmiques inicials, i hi manté una relació horitzontal, fomentant un treball cooperatiu.

Per això la conversa és un moment important. El diàleg, el respecte als altres i a les seves opinions, així com el fet de saber esperar, són aprenentatges imprescindibles per al dia a dia. A més, la conversa és un espai idoni perquè els infants s’expressin i comparteixin inquietuds, dubtes i necessitats, com va passar en aquesta aula a principis de curs.

El treball per racons, utilitzat en aquest cas a l’aula, és una proposta metodològica que permet a l’alumnat treballar de forma autònoma. També els ajuda a aprendre a ser responsables, ordenar-se i organitzar-se per dur a terme la tasca. Els racons, a més, respecten els interessos i ritmes de cada alumne.

Principals desafiaments

Per una banda, les propostes inicials del gran grup estan pensades per establir connexions entre els infants que comencen junts un nou curs. Aquestes dinàmiques han de ser prou engrescadores per aconseguir que hi vulgui participar tothom. I, per altra banda, el docent ha de respectar si algú encara no està preparat o no té prou confiança per fer-ho. Per aquesta raó, és rellevant que les dinàmiques siguin adequades a les diverses edats, respectuoses i que engresquin els participants. El fet de dur a terme activitats plàstiques actives i lliures pretén que els infants se sentin còmodes i que tots puguin participar sense sentir-se observats. L’objectiu és compartir una estona amb els companys i que això sigui l’excusa per parlar, decidir, observar, etc. Les propostes plantejades eren obertes i permetien a l’infant crear de forma individual o en petit grup. És difícil no recórrer a patrons o guions preestablerts, que difícilment fomenten la creativitat o el dibuix espontani. Els docents han de donar oportunitats de qualitat per al treball plàstic, oferint materials i propostes de qualitat per engrescar-los i no limitar el seu treball plantejant coses massa estructurades.

Les diferents activitats dels racons que es van acordar havien de ser propostes prou suggerents perquè els infants les volguessin fer,  però sobretot força autònomes, ja que es durien a terme en moments en què la docent estaria acompanyant altres infants. L’activitat, per tant, havia d’estar ben plantejada, amb prou material de consulta i referents, a més del material artístic per poder-la dur a terme i avaluar-la.

Principals aportacions

La idea inicial d’aquestes propostes era crear cohesió de grup, conèixer aquells infants que havien arribat nous o que feia un curs que no coincidien. Durant les primeres setmanes de curs és important cuidar aquests moments, buscar estones per compartir, parlar i sobretot jugar junts. En aquest cas, el joc es produïa a través de l’expressió plàstica, un recurs que en un primer moment en alguns infants (sobretot en cicles elevats) pot originar por i fins i tot rebuig.

Molts infants verbalitzen que no saben dibuixar o que no els va bé, però amb aquestes activitats es pretén donar un ús expressiu a aquest llenguatge, gaudir i no buscar un determinat resultat final. Compartir experiències artístiques com les descrites a l’aula va originar que molts alumnes mostressin el seu interès i que demanessin ells mateixos poder disposar de més oportunitats durant la setmana per crear d’aquesta manera diferents racons artístics voluntaris.

Cal destacar, a més, el fet que sigui l’infant el que mostri les seves necessitats i tingui un espai segur per poder-les comentar. Disposar d’una estona diària de conversa ho facilita, a més de permetre als infants ser partícips de la presa de decisions sobre què i com volen aprendre perquè sigui un aprenentatge significatiu.