Els detalls i les coses. Un projecte sensorial d’arts vives

Autora: María José Ortiz Romaní

Context educatiu

El CEIP Verge dels Dolors està situat a la localitat alacantina de Benilloba, un poble de 700 habitants envoltat de muntanyes i camps d’oliveres. Comparteix instal·lacions amb la Secció IES Pare Arques de Cocentaina. L’alumnat prové de catorze poblacions, per la qual cosa l’escola compleix un paper molt important pel que fa a la socialització. Hi ha poblacions en les quals només viuen dos nens a l’hivern, d’edats dispars, de manera que el centre escolar esdevé un espai de relació social i de creació de vincles.

Durant el curs 2022-2023, aquest centre va ser seleccionat per participar en el programa de residències artístiques a les escoles, «Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius», impulsat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) en col·laboració amb la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport, la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació (DGIEO) i el CEFIRE artisticoexpressiu de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (GVA). S’adreça a creadors, a títol individual o bé en col·lectiu, que situïn el seu treball en el camp de les pràctiques participatives, relacionals, col·laboratives i pedagogies crítiques.

Els projectes presentats pels artistes han de tenir com a objectius fonamentals: l’aplicació de processos de creació artística contemporània en els centres escolars; el foment de la creació artística contemporània com a eina d’anàlisi i reflexió de problemàtiques socials en l’àmbit escolar, i la promoció del treball en comunitat per promoure la capacitat social de resoldre problemes.

Aquest programa és especialment rellevant en aquest context perquè permet l’accés a la cultura contemporània de l’alumnat que habita en zones rurals allunyades de nuclis urbans i amb difícil accés a les propostes culturals. En aquest sentit, aquest tipus d’iniciatives suposen, més enllà de la dimensió pedagògica i artística que abordarem més endavant, una oportunitat d’expandir-se per a la institució cultural que el promou i una estratègia per buscar nous espais més enllà dels convencionals. Per als centres escolars implica la possibilitat d’ampliar el seu imaginari respecte als espais de producció cultural, i al paper central que compleix la mateixa escola en la construcció d’un teixit cultural que afavoreixi la participació real de totes les persones.

El projecte assignat al CEIP Verge dels Dolors de Benilloba va ser «Els detalls i les coses», creat per Paula Miralles i Vicente Arlandis (col·lectiu artístic Taller Placer), i activat en col·laboració amb altres artistes. La docent coordinadora del projecte en el centre va ser Rebeca Sanjuan.

Descripció del procés

«Els detalls i les coses» és un projecte d’arts vives que convida a observar i explorar l’entorn per mitjà de diferents processos artístics: mirar, olorar, sentir, degustar, tocar i analitzar les coses que habiten l’escola i que conformen el dia a dia de l’alumnat i la seva percepció de l’escola. Aquest projecte entén que l’experiència escolar no només es configura a través de coneixements i proves objectives, sinó que el cos i els sentits ocupen un lloc central en la configuració d’un imaginari individual i col·lectiu entorn de la idea mateixa d’escola. Les arts despleguen aquí tot el seu potencial per generar pensament crític, i com a vehicle per a l’expressió d’idees i experiències.

La residència s’articula entorn de l’inventariat d’elements i espais del centre escolar a través d’una observació minuciosa mediada pels sentits. Així, el projecte es divideix en sis eixos temàtics que funcionen com a fil conductor entre el cos de l’alumnat i els espais que ocupa en el seu dia a dia: els colors, les olors, les textures, els sons, els sabors i, finalment, les coses.

El projecte va ser ideat en un primer moment per activar-se amb alumnat d’últim cicle de primària (5è i 6è), encara que va haver-hi una integració posterior en el projecte de la resta d’estudiants de l’escola. Finalment, l’alumnat participant es va dividir en un grup motor conformat per quatre grups de 2n i 3r cicle de primària. També es va implicar en algunes de les sessions l’alumnat de primer cicle (1r i 2n) i el de cicle d’infantil.

Taller Placer va comptar amb diverses col·laboracions al llarg de les diferents sessions: Nil Gallego per a la sessió vinculada al so, Amalia Ruiz Larrea per introduir el tema del fanzín, i el Gremi de mestres confiters i pastissers de València per a la proposta relacionada amb el gust. El treball amb agents externs sempre és un element dinamitzador i motivador per a l’alumnat perquè els proporciona una nova mirada sobre l’escola, generant també processos d’aprenentatge alternatius.

El calendari general de treball de la residència artística en el centre educatiu el fixa la mateixa convocatòria, determinant tres moments o fases de treball comuns a tots els projectes seleccionats: fase d’adaptació del projecte artístic al context escolar, fase d’intervenció al centre i fase de memòria i avaluació. En la primera d’aquestes fases es concreta el cronograma d’intervenció (50 hores), els equips docents i les àrees implicades, els grups d’escolars participants; i s’adapta el projecte assignat a la realitat del centre educatiu. En la segona fase es desenvolupen els projectes segons el calendari previst i es documenten els processos de treball. Finalment, en la fase de memòria, es recull l’anàlisi i avaluació de les diferents experiències.

Figura 1. Procés de recol·lecció d’olors de l’entorn escolar per al seu posterior reconeixement (a); objectes utilitzats durant el treball de l’eix temàtic vinculat al tacte (b); una alumna intenta identificar una olor en una de les sessions de treball (c); dispositius utilitzats per Nil Gallego en l’eix temàtic del so (d)
Font: Paula Miralles, amb l’autorització de la coordinadora del projecte en el centre Rebeca Sanjuan.

«Els detalls i les coses» és una proposta artística amb una metodologia activa i participativa, que posa al centre el cos de l’alumnat com a catalitzador d’experiències i com a detonant d’aprenentatges. Cadascun dels eixos temàtics s’activa a partir de diferents activitats, però gairebé tots ells tenen estratègies metodològiques comunes: exploració de l’entorn escolar a través dels sentits, llistat de sensacions i impressions a manera de registre de l’experiència, ús del dibuix com a eina narrativa i procés final d’avaluació i reflexió.

Les activitats proposades suposen una exploració sensorial de l’entorn a partir de processos vinculats a la pràctica artística contemporània: recorregut pel centre amb cel·lofanes de colors als ulls, construcció d’una cambra fosca per a la comprensió del procés de percepció visual, identificació de sabors, deriva per l’entorn a través del sentit del tacte, localització d’olors de l’entorn i cartografia posterior del recorregut, o escolta activa dels sons de l’escola a través de la pràctica del silenci.

En cada eix temàtic l’alumnat va crear el seu propi fanzín, una autoedició experimental que  va permetre registrar les diferents experiències i documentar els processos de treball. Per realitzar-ho es va emprar una vella fotocopiadora del centre en desús. El llibre es conforma a partir dels llistats de paraules (individuals o grupals) que es generen en cadascuna de les accions sensorials i de les restes d’objectes o substàncies de les diferents activitats. Cadascun d’aquests fanzins té el seu propi títol, ideat i votat per l’alumnat del grup motor.

Figura 2. Llistat de paraules (a); utilització de la representació gràfica com a eina expressiva durant una de les sessions de l’eix temàtic de l’olor (b)
Font: Paula Miralles, amb l’autorització de la coordinadora del projecte al centre Rebeca Sanjuan.

Es van fer servir diverses tècniques gràfic-plàstiques com el dibuix amb materials diversos, el frottage o el collage, i la fotografia estenopeica. Així mateix, amb cada fanzín es va realitzar una acció o performance final, com enviar per correu postal un dels fanzins a l’artista col·laboradora Amalia Ruiz (Madrid) o enterrar un exemplar del fanzín en un lloc de l’escola i rescatar-lo al final de la residència per observar les transformacions físiques que s’havien produït en contacte amb la terra.

Es va treballar també l’anàlisi de l’entorn a través de la classificació d’objectes, atenent diferents criteris (color, grandària o forma) i aspectes vinculats a l’experimentació sonora a través de la presa i edició de sons de l’entorn.

Aquest projecte explora materials i processos artístics alternatius als utilitzats normalment en les classes d’arts plàstiques, proporcionant nous recursos didàctics al professorat, i una percepció ampliada i actualitzada dels materials artístics a l’alumnat.

Concepció didàctica

Els processos d’ensenyament-aprenentatge activats durant el desenvolupament de la residència inclouen estratègies metodològiques diverses.

El treball en context, a través de l’adaptació del projecte inicial a la realitat del centre educatiu, va suposar un diàleg constant entre tots els agents implicats. Atendre aquest context comporta necessàriament concessions, imprevistos i desacords i, sobretot, ser capaç d’adaptar la pràctica artística a l’estructura escolar (horaris, espais, etc.) a través de processos de treball col·laboratius. A més, totes les activitats proposades van ser multinivell (des d’infantil fins a 6è de primària) i internivell (nivells diferents treballant junts i compartint espais i experiències).

L’absència d’un producte final posa necessàriament el focus en el procés i resulta una pràctica transgressora per al centre escolar, generalment condicionat per resultats i objectius prefixats.

L’exploració sensorial de l’escola i del seu entorn, és a dir, del que l’alumnat coneix i viu diàriament, suposa la vivència de l’extraordinari en l’ordinari. La curiositat obrint-se pas en el que ja és conegut. La possibilitat de mirar, d’olorar, de tocar, d’escoltar-ho tot d’una altra manera. L’escola com a situació d’aprenentatge.

El projecte genera intersecció amb multiplicitat de sabers i d’àrees de coneixement: educació plàstica (tècniques i procediments artístics), àrees lingüístiques (aspectes comunicatius: llistats, expressió oral), coneixement del medi (els cinc sentits, exploració de l’entorn), ciències socials (cartografia de l’entorn), educació física (expressió corporal).

El cos i els sentits ocupen un lloc primordial en l’adquisició d’experiències i sensacions respecte a l’entorn, però no sempre està integrat a l’escola. Aquesta, generalment, prioritza processos cognitius en situacions en les quals el cos està en repòs, no es mou, està quiet, no intervé. En les sessions de treball del projecte artístic no va haver-hi fissures entre la teoria i la pràctica, entre el contingut i l’experiència, entre el fet de fer i el fet de pensar, es van concebre com un tot indissociable.

Finalment, l’avaluació i diàleg al final de les sessions juntament amb l’alumnat va permetre que aquest se sentís part activa del projecte, millorant la seva autoestima i afavorint el desenvolupament del pensament crític i divergent.

Principals desafiaments

El projecte va ser pensat per a 5è i 6è de primària per la presència d’aspectes relacionats amb la lectoescriptura i la utilització d’elements comunicatius que requerien uns coneixements previs concrets. La docent coordinadora del projecte és tutora d’infantil, per la qual cosa al principi va ser necessari un important treball d’adaptació de totes dues parts. L’artista va haver d’adaptar la proposta per incloure nivells educatius inferiors no contemplats en un primer moment, i la docent assumir labors més vinculades a la coordinació entre nivells i professorat. Això va plantejar la necessitat d’atendre aquestes qüestions a l’hora d’assignar els projectes a cadascun dels centres seleccionats.

Per als artistes no va resultar fàcil encaixar el procés de treball en l’estructura escolar. Els temps requerits, per exemple, no eren sempre viables per qüestions d’horari. La residència va suposar un exercici constant de diàleg i d’acords.

La labor del professorat col·laborador va resultar fonamental per comprendre quines eren les limitacions reals del centre i conèixer la personalitat dels grups, però el rol que van assumir durant el desenvolupament de les sessions no va ser sempre participatiu. Així doncs, es planteja la necessitat d’integrar la residència en la programació d’aula, fent un esforç per incorporar-la a la seqüència didàctica. D’una altra manera, l’experiència suposa una interrupció, però no queda evidenciada la seva intersecció amb el currículum escolar.

L’avaluació de l’experiència per part del professorat hauria d’incloure rúbriques i indicadors que permetin avaluar els aprenentatges adquirits. D’aquesta manera, el projecte podria afectar més la pràctica educativa, generant una transferència dels processos de treball implementats pels artistes. La idea seria que, una vegada la residència acabi, el professorat pogués aplicar estratègies metodològiques pròpies dels processos artístics i incorporar-les a la seva pràctica docent.

Principals aportacions

Quant a les aportacions del projecte en relació amb la pràctica educativa, la docent coordinadora va manifestar que aquestes li van permetre reflexionar, aturar-se, documentar, observar, descobrir nous canals comunicatius i recursos creatius. A vegades el ritme de l’escola no concedeix aquests espais per pensar. Les classes de plàstica es dediquen més a produir objectes que a generar pensament creatiu i espais per analitzar i ampliar la mirada de l’alumnat respecte al seu entorn i al món que els envolta.

Quant a l’alumnat, a més dels aprenentatges relatius a les tècniques i procediments artístics emprats, el projecte els ha permès prendre consciència de la importància que té el cos en la percepció de la realitat. També ha estat una oportunitat per donar-los veu i legitimar l’expressió de les seves idees i sensacions en un ambient de llibertat i seguretat. A més, la proposta amplia el seu imaginari respecte a la pràctica artística i els materials i processos més convencionals.

Per a la comunitat educativa el projecte ha estat una manera d’acostar la creació artística contemporània a un entorn que normalment queda exclòs del circuit de la cultura. Les residències artístiques en entorns escolars són una manera de fomentar la participació cultural de la ciutadania.

Quant a la pràctica artística, el contacte amb un centre educatiu permet ampliar el camp d’acció i sortir dels espais convencionals de producció cultural. Així mateix, obliga els artistes a reflexionar sobre aspectes pedagògics que, en altres contextos expositius o museístics, solen ser perifèrics. Les residències en centres escolars suposen una oportunitat per pensar i reflexionar entorn de la mateixa obra en contacte directe amb el públic. Un públic que no necessàriament visitaria les seves propostes ni entendria les seves pràctiques si no fos perquè aquesta vegada és la proposta artística la que visita a l’espectador per, a més, fer-lo partícip del seu procés de creació.

Referents

CEIP Verge dels Dolors de Benilloba d’Alacant. 2023. Resistències artístiques. Recuperat el 16 de setembre de 2023: https://portal.edu.gva.es/colebenilloba/resistencies-artistiques/

Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana. 2023. Els detalls i les coses. Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius. Recuperat el 15 de setembre de 2023: https://resistencies.consorcimuseus.gva.es/es/los-detalles-y-las-cosas-2/

Taller Placer. 2023. Els detalls i les coses. Recuperat el 16 de setembre de 2023: http://www.tallerplacer.com/losdetallesylascosas