Projecte «Fan-Què? Un fanzín col·lectiu en imatges»

Autor: Pau Monfort Monfort

Context educatiu

El CEIP Cervantes és un centre d’una línia situat al centre de Castelló de la Plana. La degradació urbanística del barri on es troba i el trasllat de les famílies de nivell socioeconòmic mitjà a zones de la ciutat de nova construcció ha fet que el centre hagi experimentat un canvi progressiu en la composició de l’alumnat. Actualment, la majoria d’infants són provinents de famílies migrants i de nivell socioeconòmic baix.

El projecte «Fan-Què? Un fanzín col·lectiu en imatges» es va desenvolupar el curs 2019-2020, i forma part de la convocatòria de residències artístiques promoguda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius) anomenada Resistències Artístiques. Gràcies a aquesta iniciativa, trenta centres públics del territori valencià gaudeixen de la residència d’un artista o equip d’artistes que desenvolupen un projecte en col·laboració amb els docents, amb la intenció d’incorporar els llenguatges de la creació contemporània als processos d’aprenentatge formals. Tenint en compte la realitat social de l’alumnat del centre, que fa que tingui un contacte escàs amb la cultura i l’art, aquest tipus d’iniciatives suposen una experiència molt valuosa tant en l’àmbit educatiu com personal i social.

Descripció del procés

El projecte proposa la realització d’un fanzín com a eina de creació col·lectiva a través de la qual es promou la reflexió de l’alumnat sobre l’ús actual de la imatge. Mitjançant la utilització d’aquesta eina i del collage, la proposta pretén generar un espai on tractar temes relacionats amb el context del centre educatiu, que interessin als mateixos protagonistes, amb la intenció de donar-los veu i facilitar la seva participació com a agents actius en la societat. D’aquesta manera el projecte es planteja com un espai de joc per experimentar amb la creativitat, una manera de compartir idees, pensaments i sentiments amb la resta del món, i una arma d’empoderament individual i grupal.

En un món on predomina la comunicació visual, el projecte, dirigit a l’alumnat del tercer cicle de primària, pot facilitar la comprensió i reflexió sobre la informació que reben i produeixen. El fanzín, utilitzat històricament per expressar-se de forma no convencional fora dels mitjans de masses, permet desenvolupar la capacitat crítica a l’hora d’expressar-se i relacionar-se amb els altres. L’ús de l’art contemporani com a eina educativa en aquesta etapa facilita l’adquisició de coneixements artístic-plàstics, alhora que promou valors de respecte, tolerància, igualtat i empatia.

El projecte estava dividit en tres blocs en els quals s’han treballat els diferents aspectes per a la creació del fanzín: 1) història del fanzín i anàlisi de material gràfic, 2) tècniques artístiques (collage) i les seves possibilitats expressives, i, per acabar, 3) la posada en comú dins del mateix grup i amb la resta d’agents socials (educatius, culturals, familiars, etc.). A continuació es detallen les sessions dels tres blocs:

El primer bloc es dividia en tres sessions i versava sobre el concepte de fanzín, la història d’aquest tipus de publicacions i per a què serveixen, establint un diàleg amb l’alumnat sobre l’ús de les imatges en l’actualitat, així com sobre la comprensió de la informació que emetem i rebem. La primera sessió va servir per fer una dinàmica de presentació del grup, presentar el projecte i realitzar una pluja d’idees sobre què podia ser un fanzín.

Figura 1. Dinàmica de presentació en la primera sessió
Font: Marta Pérez.

També es va fer una cerca guiada en llibres i a través d’internet per trobar una definició més acurada, que va sorgir en una posterior posada en comú. En la segona sessió es va introduir l’alumnat en la història dels fanzins gràcies a l’anàlisi de múltiples publicacions, amb formats i temàtiques variades, que van proporcionar els artistes. A més a més, els infants van tenir l’oportunitat d’iniciar-se en la tècnica del collage a través de la construcció d’una imatge senzilla a partir de fragments donats.

Figura 2. Recopilació de la informació recollida en la recerca
Font: Marta Pérez.

Figura 3. Detall de l’activitat de creació de collages a partir de retalls donats
Font: Marta Pérez.

Per tancar el bloc, en la tercera sessió es va dur a terme una dinàmica grupal sobre els processos de comunicació (emissor-receptor), seguida d’un breu debat sobre els mitjans de comunicació i allò que ens comuniquen les imatges. La sessió es va concloure amb un exercici per arribar a un acord sobre les temàtiques que tractaria el fanzín col·lectiu: una temàtica comuna (els deures escolars) i diverses temàtiques d’interès triades per l’alumnat.

El segon bloc, d’una duració de set sessions (una per setmana), es va centrar en el mateix desenvolupament dels continguts del fanzín a través de les diferents eines de creació. En ell, es va dur a terme una anàlisi del material gràfic aportat, es va conèixer la tècnica del collage com a instrument per comunicar i expressar idees i emocions, es va treballar en la posada en pàgina del contingut de la publicació, i es va elaborar una premaqueta de manera artesanal. Aquest bloc se subdividia en quatre activitats: en la primera es van introduir les eines de creació i es va realitzar un primer collage individual, partint del material gràfic disponible; en la segona es va fer una selecció d’imatges personals (autoretrat, entorn familiar, barri, etc.) per després realitzar un segon collage en la tercera activitat; i les últimes tres sessions es van dedicar a l’última activitat, que consistia en l’elaboració pròpiament del fanzín col·lectiu, recollint les creacions fetes en les sessions anteriors i organitzant-les atenent la maquetació, així com la creació d’una portada i l’elecció d’un títol per al fanzín: Una peresa rara.

Per culpa de la interrupció de la pandèmia, va quedar pendent la posada en pràctica de l’enquadernació artesanal d’un exemplar per alumne.

Figura 4. Mostra d’estratègies i tècniques de collage aportada per les artistes
Font: Marta Pérez.

Figura 5. Exemple de collage fet per l’alumnat
Font: Marta Pérez.

Figura 6. Una altra mostra de collage fet per l’alumnat
Font: Marta Pérez.

Figura 7. Una tercera mostra de collage elaborat per una alumna
Font: Marta Pérez.

Figura 8. Els estudiants jugant amb síl·labes per trobar un títol per al fanzín
Font: Marta Pérez.

El tercer bloc va haver de repensar-se per la impossibilitat de continuar amb les sessions presencials (la idea inicial era fer una presentació pública del fanzín col·lectiu en forma d’exposició i comunicació). Davant d’aquest inconvenient, es va optar per reunir l’alumnat a través de videoconferència per poder fer un tancament del projecte i mostrar el resultat final en format digital.

Per tal d’avaluar el procés creatiu al llarg del projecte, es van establir uns criteris d’avaluació en diferents moments: l’activitat inicial d’anàlisi i comparació de fanzins, avaluat a través d’un qüestionari a la plataforma virtual del centre; la participació en els debats proposats, a través de l’observació i el diari d’aula; i l’elaboració dels diferents collages, fent ús de rúbriques que tenien en compte l’espai acotat per treballar, el text manuscrit, les paraules impreses i retallades de revistes, el contingut adequat a la temàtica, la varietat de tècniques, la varietat de materials i el respecte pel treball dels companys.

Figura 9. Portada del fanzín
Font: Marta Pérez i María Sáinz.

Concepció didàctica

Quant a la didàctica de l’educació artística, aquest projecte posa el focus en tres elements principals: el primer d’ells és l’ús variat de tècniques artístiques de collage (retall amb tisora, esgarrat, ús de formes geomètriques en el tall, ús de fragments de text, jugar amb l’escala, recursos de retòrica visual com la metàfora, l’analogia o la metonímia, etc.). En segon lloc, es treballa el fanzín com a recurs didàctic per recollir i exposar coneixement de qualsevol matèria treballada a l’aula; es treballen els diferents formats i tipologies de fanzín, segons el plegat del paper, el tipus de contingut (text, dibuix, imatges, collage, etc.), la distribució de la informació o la temàtica triada; també es parla sobre les estratègies de maquetació i les possibilitats quant a tècniques d’enquadernació artesanal, així com de l’ús d’escàner o fotocopiadora.

Finalment, un aspecte fonamental en aquest projecte és iniciar l’alumnat en l’alfabetització visual: es tracta d’un dels objectius principals de la matèria d’educació plàstica i visual, com pot comprovar-se en l’actual currículum. En les diferents activitats que conformen la proposta, tant en aquelles que treballen les arts plàstiques com en els debats, s’ha intentat desenvolupar en els infants una visió crítica del món de les imatges, de manera que no es conformin només en el consum sinó que facin també el pas de produir-ne. El fanzín, com a eina de comunicació fora dels mitjans de masses, esdevé una oportunitat per posar en pràctica aquesta capacitat crítica a l’hora d’expressar-se i relacionar-se amb els altres.

Principals desafiaments

En un primer moment, la intenció dels artistes era implicar no només la classe de sisè, sinó també altres cursos inferiors, encara que fos d’una manera més puntual. A més, també es tenia la intenció de fer partícip i conscient el professorat del centre que, durant aquells mesos, s’estava desenvolupant aquesta experiència artística i educativa. No obstant això, la inèrcia pròpia del funcionament escolar i les rutines establertes al llarg dels anys van fer molt difícil treure el projecte més enllà de les quatre parets de l’aula on es va dur a terme. Tot i que l’equip directiu estava al cas de la realització del projecte i li donava suport, no va ser possible implicar més professorat o grups d’alumnes. A tot això cal afegir l’aparició sobtada de la pandèmia, que va obligar a tancar el projecte sense la possibilitat de fer una exposició del treball efectuat i la difusió prevista del fanzín col·lectiu elaborat pels infants.

A banda d’això, una altra dificultat que es va produir diverses vegades al llarg del projecte va tenir a veure amb la gestió de la presa de decisions per part de l’alumnat. Com que fins aleshores no havien tingut massa experiències assembleàries, es van produir conflictes a causa d’una planificació insuficient d’aquestes situacions per part del docent i dels artistes. Es va fer patent la necessitat de reforçar aquestes habilitats en el grup, per tal que les decisions preses en gran grup foren més democràtiques i justes.

Principals aportacions

Estava previst que l’avaluació de l’experiència per part de l’alumnat es fes una vegada finalitzessin les sessions de treball. Com que no es va poder fer el tancament del projecte amb l’alumnat a causa de l’inici sobrevingut de la pandèmia, va ser impossible dur a terme una avaluació formal de l’experiència per part de l’alumnat. No obstant això, sí que es va realitzar una videoconferència de comiat juntament amb els artistes i un grup nombrós d’alumnat. En aquest grup van destacar el fet d’haver après tècniques plàstiques com el collage o la mescla amb altres tècniques de dibuix, i les sessions de debat sobre la temàtica general (els deures) i les reflexions col·lectives sobre les creacions fetes. Un altre punt positiu és que l’alumnat va poder veure des de dins un projecte artístic, amb totes les fases, els entrebancs, els moments creatius o la presa de decisions col·lectives.

Des d’un primer moment es va crear un clima de confiança i de treball molt positiu. En molts moments de les sessions es van arribar a aconseguir reflexions, debats i aprenentatges significatius, ben lluny de l’habitual simulacre educatiu que tant costa de trencar. L’alumnat s’endugué una motxilla carregada de pensament visual crític, amb unes reflexions molt interessants sobre el debat de la idoneïtat o no dels deures a casa amb una paleta molt àmplia de tècniques creatives i, sobretot, amb l’experiència d’haver gaudit treballant amb artistes, compartint els processos creatius, ensenyant i aprenent els uns dels altres. Això ha quedat plasmat en el resultat del projecte, en forma d’un fanzín col·lectiu que recull de manera molt fidel tot el que s’ha aconseguit durant les hores de treball, de debat, de reflexió, d’aprenentatge i col·laboració de tot l’equip.

No obstant això, el millor llegat per al centre queda patent en la realització, en dos cursos posteriors, de projectes artístics de llarga durada en els que també s’han dut a terme fanzins de creació col·lectiva, amb el títol de Diversimals, vol. I i II, dedicats a la diversitat afectiva i sexual en el món animal i a la diversitat familiar, respectivament.