Projecte de centre. Dret a viure en un món més saludable i sostenible

Autora: Sònia Benítez Ferrando

Context educatiu

Aquest projecte es va realitzar durant el curs 2018-2019 a l’escola pública dels Encants de Barcelona. Es tracta d’una escola creada el 2009 al districte de l’Eixample, concretament al barri de la Sagrada Família. Té un projecte innovador, que es caracteritza per promoure una escola viva i participativa amb una metodologia de treball actiu i respectuós amb els ritmes dels infants. La majoria d’infants que van a aquesta escola són de famílies dels voltants, encara que també hi ha un nombre força elevat de famílies d’altres barris que han matriculat els seus fills i filles buscant aquest model pedagògic concret.

Durant el dia escolar es produeixen moments de conversa, així com estones de treball amb el referent d’aula que acompanya l’alumnat durant el seu aprenentatge. També es facilita la lliure circulació pels ambients de l’escola, vuit en total, on es treballen les diferents àrees curriculars. L’escola està formada per tres comunitats: petits, mitjans i grans, on els infants de diferents edats estan barrejats i formen part d’un ambient. Per exemple, als ambients de petits ens trobem infants de 3, 4 i 5 anys junts i cada ambient té un tutor referent.

Descripció del procés

Cada any, en el marc del projecte d’escola, el claustre duu a terme un projecte anual que busca fer un treball comú de tota la comunitat educativa i crear accions que mostrin a les famílies, entorn, etc., el que han anat investigant i creant durant el desenvolupament d’aquest treball. El curs 2018-2019 es va decidir fer un projecte relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats el 2015 per l’Assemblea General de Nacions Unides i expressats en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible que es desplega en disset objectius. En concret, es va optar per treballar el dret a viure en un món més saludable i sostenible. L’objectiu d’aquest projecte era parlar amb els infants dels drets i deures, fer un treball d’investigació a l’aula i elaborar activitats i accions a escala grupal però també de cicle i, finalment, de tota l’escola.

Per desenvolupar el dret escollit, el claustre va decidir realitzar un projecte de llarga durada durant tot el curs que els tutors referents treballarien a les aules. A l’aula, els docents tindrien diferents llibres i contes relacionats amb el tema, a més de disposar d’enllaços a vídeos o documentals per poder-ne parlar amb els infants i, mitjançant la conversa, decidir què els interessava i quines investigacions o accions volien treballar per tal de desenvolupar el projecte.

Durant el procés es va explicar què és un dret i es va parlar sobre els drets dels infants i, més concretament, sobre el dret que s’havia decidit per a aquell curs. A més, també es va acordar dur a terme alguna acció conjunta com a escola i resumir què s’havia fet en la memòria anual de centre.

Seguidament, s’expliquen alguns exemples dels treballs i accions fets.

Comunitat de mitjans

A partir del visionament de diferents curts i d’algun programa de l’informatiu adreçat a infants infoK, en alguns dels ambients de mitjans va sorgir l’interès per treballar sobre l’aigua: la importància de l’aigua per viure, els canvis climàtics extrems que s’estan vivint (zones amb sequera, altres amb pluges molt abundants), què és la sequera i com afecta el nostre dia a dia, com podem estalviar aigua, etc. Es van pensar idees per estalviar més aigua a l’escola i es van dissenyar, elaborar i penjar eslògans per diferents espais de l’escola per conscienciar els altres companys.

En relació amb aquest tema, també van veure un curtmetratge anomenat PolarBearMan, el qual pretén crear consciència de la situació del desgel i com això afecta els ossos polars de l’Àrtic. A partir d’aquest visionament es va decidir crear una instal·lació artística efímera per reflexionar sobre el desgel consistent a veure en primera persona com es desfà el gel i així prendre consciència sobre l’escalfament global i la situació a l’Àrtic. Van omplir envasos de bric amb aigua i peces de fruites i verdures i els van congelar. Un cop glaçats els van penjar a una zona del pati on van poder veure com s’anaven desfent.

Figura 1. Instal·lació Desglaç
Font: Sandra Garcia.

Comunitat de grans

Aprofitant que a la comunitat de grans hi havia un ambient anomenat Temps Moderns que ja treballava els drets dels infants, es van pensar diferents propostes perquè els infants realitzessin durant les estones de lliure circulació:

• Un joc de Memory sobre els drets dels infants.
• Una investigació sobre la diferència entre dret i deure.
• Una exploració sobre l’artista urbà Banksy a partir d’un llibre de les seves obres per veure quina relació es pot trobar entre el seu treball i el que s’estava investigant. Com a tancament, en aquesta proposta els infants podien dissenyar un grafit a l’ambient de taller per denunciar, protestar o reafirmar algun aspecte que per ells hagués estat rellevant, per després col·locar-lo a l’escola.

A part d’aquestes activitats cada un dels tutors va treballar diverses accions amb els seus infants, com per exemple la que va sorgir a un dels ambients, anomenada «Fem escultures?». En aquest cas els infants van investigar sobre el plàstic, un aspecte que els va interessar molt a partir del visionament d’un vídeo sobre les illes de plàstic al Pacífic. En relació amb aquest tema, es va decidir recollir plàstics i portar-los a l’escola per crear de manera conjunta una escultura. Alguns dels reptes que va implicar aquest projecte van ser crear entre tots la forma que volien donar a les escultures, decidir si havia de tenir algun significat, si farien una obra figurativa o abstracta, com col·locarien els plàstics, etc.

Acció conjunta de tota l’escola

Per finalitzar el projecte de forma global es va decidir fer una acció conjunta fora de l’escola, que consistia en una instal·lació de protesta, festiva però reivindicativa. Aprofitant que un cop al mes els veïns i l’associació Eixample Respira tallaven el carrer per protestar i posar de manifest que la zona de l’Eixample on està ubicada l’escola és una de les més contaminades de la ciutat, els docents van considerar que els infants també podien ser partícips d’aquestes reivindicacions.

Per a aquesta instal·lació cada infant va realitzar un motlle de guix d’un petit cotxe amb un lema per un món més sostenible. Es van crear frases per conscienciar de la problemàtica, però també es van aportar idees per col·laborar amb petites accions de millora. Un cop els infants van crear les seves peces, un divendres abans d’acabar el curs escolar es va demanar permís per tallar el carrer Cartagena i cada comunitat d’alumnes va anar col·locant les peces en fila omplint el carrer, creant una instal·lació efímera de 20 minuts.

Figura 2. Instal·lació Cotxes al carrer Cartagena
Font: Sandra Garcia.

Concepció didàctica

La proposta plantejada pel claustre es basava en el treball per projectes a partir del dret escollit, potenciant un aprenentatge significatiu a partir d’un tema força ampli al voltant del qual l’alumnat elabora el seu propi procés d’aprenentatge.

En aquest cas concret, el tema va ser donat pels docents, però els infants van haver de buscar la informació i, a partir de la conversa —activitat bàsica en la realització de projectes—, seleccionar, elaborar i desenvolupar un tema o problemàtica concrets a partir d’allò que més els havia interessat o havien descobert de forma vivencial. Durant aquest treball l’infant es converteix en el protagonista i el docent acompanya creant diferents dinàmiques i potenciant el treball tant en petit com en gran grup.

Durant aquest procés, en la majoria dels ambients es va veure que era possible desenvolupar els temes treballats a partir d’activitats artístiques, les quals, a més, eren un recurs molt interessant per donar idees per millorar o denunciar situacions que l’alumnat veia injustes o que l’afectaven. L’anàlisi i la reflexió eren necessàries per desenvolupar a posteriori el seu treball. Per tant, l’art es va constituir en forma de coneixement a més d’un recurs de pràctica col·laborativa, tant en cada grup com en el conjunt de tots els alumnes de la comunitat. Pensar, planificar i dur a terme un projecte artístic va permetre en molts casos descobrir tendències actuals o artistes contemporanis. I, a més, durant l’elaboració del projecte els infants van poder descobrir diferents tècniques d’expressió, i crear-ne de pròpies, a més d’analitzar obres (vídeos principalment) com a recurs per transmetre idees.

Principals desafiaments

El fet de ser un projecte de centre, on cada una de les aules ha de desenvolupar un treball concret a partir d’una mateixa idea de treball, ja és un gran desafiament. És complicat concretar en claustre què es vol treballar, quin és l’objectiu i com es durà a terme, i la dificultat s’incrementa si, a més, s’ha de triar un tema prou ampli perquè el puguin investigar infants de totes les edats. Sovint no es pot veure si ha sigut una bona idea fer aquest treball concret fins que no passen els mesos i sorgeixen les dificultats. El fet d’executar un projecte a tan llarg termini i amb molta llibertat temporal fa que es difuminin les accions i que de vegades els infants no tinguin clar allò que estan treballant o el perquè. És important que els tutors facin un treball sistemàtic, el qual suposa un repte afegit a la càrrega de feina a què s’enfronta el docent en el dia a dia.

Principals aportacions

Crear accions on els infants vegin que el que fan implica els altres i que poden ajudar a pensar com podem viure millor és un gran repte. En molts dels casos (com es pot veure en l’acció conjunta) ells mateixos van suggerir idees de millora davant de les problemàtiques ambientals que havien detectat. Defensar els seus drets i mostrar als altres (principalment als adults) allò que no els agrada o no els sembla bé és un aprenentatge crucial que també es va fomentar en aquest projecte.

Viure en comunitat un mateix tema i buscar relacions entre escola i entorn és una altra de les aportacions més significatives del projecte. És important que el que es treballi a les aules permeti que els alumnes estableixin relacions amb el món que els envolta per esdevenir persones responsables en la defensa dels seus drets i valors. També és fonamental que siguin capaços de crear connexions amb el seu dia a dia i desenvolupar competències per la vida.

Com a claustre, amb aquest treball conjunt es busca la implicació de tots els membres de la comunitat, establint relacions de col·laboració. Encara que molts dels treballs es fan dins de cada grup, és important mostrar el que es va realitzant i que els alumnes vegin que tota l’escola està centrada en un mateix focus, donant importància al tema seleccionat. El fet de dur a terme una acció final conjunta crea comunitat, un aspecte important per a les escoles en general i que l’Escola dels Encants té com a objectiu específic. Crear una o diverses accions on alumnes, docents, famílies i en aquest cas fins i tot veïns puguin implicar-s’hi és una de les raons principals per dur a terme aquests projectes, però, com hem vist, això també comporta dificultats tant pel que fa a les idees com a l’organització.